A mitjan mes de setembre per encetar la temporada anem al puig de Randa un paseig matinal visitant els tres monesteris de la muntanya, el recorregut clàssic; del poble de Randa cap al Santuari de Gràcia pel caminet a la dreta de la carretera (evitant així el seu perill) fins a l'entrada de Gràcia, un cop visitat el santuari, enrrera fins al portell per enfilar la dracera que ran de la paret en pocs minuts ens apropa a sant Honorat, visita de rigor un glopet d'aigua per anar cap a la carretera, ja al primer revolt una dracera !!! mes endevant les properes ja mes dolces ens apropen al santuari de Cura. Visita de rigor, berenar a l'ombra de les alzines a l'explanada.
Ja reposades les forces i escampada la vista fins ons els ulls en
permetren ens dirigim al cami del "bon pastor". aquest caminoi te
l'inici aprop/devant el radar "sa bolla" d'Aena. per devall els
escarpats del monesteri fins a una "Mina" per dins aquesta fins a
l'altre boca, llavors pel caminet un poc rentat i llenegadis fins al
cami carreter que ens porta fins a la carretera, en pocs minuts tornarem a
pasar per la creu i rentadors de l'inici.
Rentadores |
Creu, Randa |
Santuari de Gracia |
San Honorat |
Hortet |
Cura |
Berenador |
Boca mina |
Indicador |
repos per acabar |
Situat
al centre de Mallorca entre el pla i la marina dins els municipis
d'Algaida i Llumajor trobarem el massis de Randa que juntament amb la
serra de Galdent formen una serralada perfecta per atalaiar les dues contrades.
La
cultura popular ens fa arribar la llegenda de com es va formar aquest
cim que d'acord a la seva silueta diu: “que un gegant d'Alger volgué
viatjar fins a Mallorca amb els dos peus sobre dos vaixells i carregat
amb una senalla de terra sobre el cap. Quan arribaren a Cabrera cada
vaixell la passà per un costat diferent i el gegant es desequilibrà
perdent la senalla que romangué capgirada formant el puig. (extret de
les rondalles mallorquines)”
També hi trobarem tres santuaris, a mes de diferents coves on altre temps hi habitaren ermitans.
Nostra Senyora de Cura,
(el mes conegut) on apareix i conserva la tradició lul·liana, aprop del
santuari s´hi troba la cova que va acollir a Ramon Llull durant uns
mesos fent vida eremítica . Apareix la primera escola lul·liana (s.XV) i
poc després un col·legi de gramàtica que es mantingué en funcionament
fins el segle XIX. Podem visitar al santuari la petita església de
mitjans segle XVII, la imatge de tradició gòtica de la Mare de Déu de
Cura feta en pedra de Santanyí, un convent franciscà, l´emblemàtica aula
de gramàtica i l´hostatgeria obra mes recent aprofitant les antigues
cel·les que habitaven els col·legials des del segle XVI.
Nostra Senyora de Gràcia,
mirant a mitjorn (vessant de Llucmajor del puig de Randa) davall una
balma, centre d´espiritualitat i advocació a la Mare de Déu dels
Llucmajorers, d´ençà del segle XVI. A més d´una petita església, hi ha
una hostatgeria i una gran explanada davant el recinte, bona miranda cap
a la marina .
L´ermita de Sant Honorat,
situada a la part més meridional del puig de Randa, té el seu origen a
una primitiva església del segle XIV, on fins al principi del segle XX
va acollir ermitans.
Coco del Corb la
benedicció dels fruits o de les collites és una tradició religiosa que
se celebrava antigament per afavorir les bones anyades. Aquest ritual
amb clares reminiscències paganes i inscrita dins l'antic cicle agrari.
A
Mallorca la benedicció més important la feia el bisbe a cim del Puig de
Randa, a l'indret anomenat el Cocó del Corb. Aquesta tradició es troba
documentada des del 1491 amb la participació dels jurats de la
universitat i regne de Mallorca i el capítol de la Seu, al 1616 es deixà
de celebrar. Sota l'impuls del bisbe Campins la tradició es recuperà
alguns anys al 1914 però no reixí. En aquesta darrera etapa es marcà el
lloc de la celebràció amb una rosa dels vents. (wiquipedia) (la trobareu devant "sa bolla")